Zygmunt Bauman: “Tenim el deure de prendre el control de les nostres pròpies vides”

"Ens han fet creure que la felicitat està en el consum: aconseguir un treball, (si tens sort), mantenir-lo en el temps per a guanyar diners, per a després gastar-los i així posseir cada vegada més coses que no ens fan realment feliços. Hem de crear una nova manera de vida, nous mecanismes quotidians que ens permeten redescobrir la felicitat fora de les maneres tradicionals que ha imposat el capitalisme. I hem de fer-ho ja. La societat necessita ajuda mútua, solidaritat, cooperativisme... La vertadera felicitat es troba en l'amistat, en l'amor, en la família, vivint en comunitat, coneixent als teus veïns. La felicitat està en la música, en l'art. No es tracta de tenir cada vegada més objectes, més comoditats, sinó en gaudir de l'emoció. La solució està en els nostres cors. És necessari crear noves institucions socials, xicotetes, locals, que després puguen unir-se en un canvi global.

Perquè tots estem interrelacionats: tots depenem els uns dels altres, tots vivim en un únic planeta. Tenim el deure de prendre el control de les nostres pròpies vides. És un bon punt de partida per a canviar el món" Aquesta és la millor recepta que Zygmunt Bauman ha volgut transmetre als assistents a la trobada titulada "El món que ens espera", entre la periodista Rosa María Calaf (TVE), i el filòsof i sociòleg polonés, Premi Príncipe de Asturias de Comunicació i Humanitats 2010.

Bauman ha fet contínues referències en el seu discurs a la por exercida pel sistema capitalista sobre la població com a eina de control social. "Vivim un moment de greu incertesa on el ciutadà no sap realment qui te el control, i açò fa que perdem la confiança en els polítics, en les institucions tradicionals. L'efecte en la població és una situació constant de por, d'inseguretat... Els governs gasten ingents quantitats de diners en seguretat. És la indústria més pròspera del moment. Va succeir a l'Iraq amb empreses de seguretat privada americanes: van colonitzar el país per a, suposadament, garantitzar la llibertat i la democràcia, i encara no s'ha aconseguit res del que al•legaven abans de la intervenció armada... Haurien d'haver invertit eixos diners en educació i sanitat, en construir escoles o hospitals, en definitiva, a garantir els drets bàsics de la població. La pobresa mata a moltíssimes més persones al món que el terrorisme. Però els polítics presionen als ciutadans perquè sempre tinguen por, i així poder controlar-los, llimitar els seus drets, ofegar les llibertats individuals. Estem en un moment molt perillós, perquè les conseqüències de tot açò afecten a la nostra vida diària: ens diuen que hem de tenir seguretat en el treball, mantenir-lo malgrat les dures condiciones, perquè així obtindrem diners per a poder gastar. La por és una forma de control social molt poderosa"

El prestigiós professor polonés d'ascendència jueva, procedent d'una família que va patir l'Holocaust nazi, opina que avui vivim també una crisi del pensament a llarg termini: "El drama d'aquesta societat és que no hem après del passat: el passat és passat, ja ho hem oblidat. Vivim pensant que el dia a dia és el present. Anem ràpid, a l'immediat. I igual de ràpid oblidem. Disposar del coneixement, mantenir-lo, ha de ser també un repte dels mitjans de comunicació, que actualment, amb els milers de titulars cridaners que llancen cada dia, fan precisament el contrari: afavoreixen l'oblit del que ha passat omplint-ho amb les notícies fugaces de l'endemà. I amb tot açò juguen també un paper important les noves tecnologies digitals: per a què vaig a recordar coses si les puc gravar o apuntar en un telèfon mòbil, o un dispositiu d'emmagatzematge d'on després puc recuperar-les? També la tirania del mercat ens està afectant en aquest sentit: ens obliguen a renunciar al pensament a llarg termini perquè no podem avançar el que será de nosaltres en pocs mesos. Pots tenir un treball estable, un habitatge, una família, i de sobte, perdre-ho tot...

El professor Bauman ha posat l'accent del seu discurs en la urgent qüestió mediambiental.

"Aquesta dinàmica de consum ens porta a consumir en només un any, l'equivalent als recursos naturals d'un planeta i mig com el nostre. I els científics calculen que cap a 2050 necessitarem els recursos de tres planetes si seguim a aquest ritme. És insostenible. No tenim un altre planeta on viure!"

El medi ambient, a nivell local, ha sigut també protagonista en la xarrada "Sabem què respirem? Estudi de les emissions del complex petroquímic de Tarragona", a càrrec de la Plataforma Cel Net.

Amnistia Internacional, per la seua banda, ha organitzat una interessant trobada emmarcada amb una inquietant pregunta "Prevalença dels drets humans en un món en crisi?", que ha comptat amb la presència del periodista d'El País Gonzalo Fanjul i del músic i activista Miquel Ramos.

El Fòrum Social del Rototom Sunsplash ha sigut també testimoni, aquest dilluns, de la trobada entre la Revista El Jueves, amb Albert Monteys, i Miguel Ángel Martín, autor de Brian the Brain, que ha moderat el periodista Pepe Colubi.

Pilar Robledo | Traduït per Àngela Cortés

• < Anterior