Els mestres del Roots and Culture, presents a la University

Al cinquè dia de la Reggae University del ROTOTOM, les grans glòries del reggae – The Congos i Wailing Souls – van aparèixer en escena, després de la sessió del dia anterior amb Raging Fyah. En certa manera va ser com "passar el testimoni" en la University, al moment en el qual es tractava l'important tema de "L'Afinitat Jamaicana entre Música i Cultura".

Una vegada més, va haver-ne una gran presència de públic en aquesta sessió en la qual vam poder veure a la directora Mónica Haim i els músics de The Congos (Cedric Myton, Congo Ashanti RoyRoydell Johnson, Kenroy Ffyffe i Watty Burnett) i de Wailing Souls (Winston 'Pipe' Matthews i Lloyd 'Bread' McDonald), al costat dels ja habituals de la University, David Katz, Ellen Koehlings, Pete Lilly i Pier Tosi.

Abans de l'arribada dels convidats, es va dur a terme la projecció de l'enregistrament oficial de la visita de Haile Selassie a Jamaica en 1966. Curiosament – tal com explicava el germà Jared en la seua introducció – Selassie va ser el primer dirigent d'estat a visitar Jamaica després de la seua independència. Àmpliament reverenciat com el "Crist Negre" als cercles Rastafaris, la pel•lícula mostra el seu viatge des de l'arribada a l'aeroport de Kingston, fins a la recepció en la residència del Primer Ministre, en King's House, amb el seu discurs parlamentari i atribució amb un doctorat en Dret, abans d'acabar la visita en Montego Bay via Spanish Town.

A continuació i amb Katz com a moderador, va començar el debat. Sense que abans Burnett posara "Bad boy at school" amb les seues intermitents interrupcions i veus de benvinguda al micròfon. Responent a la pregunta dels temps dels Rastes, "Pipe" va subratllar l'agenda de repatriació de Garvey i va apuntar que els Rastes eren "gent que no s'arreglava" però "portaven missatges de pau, amor i harmonía". "Tractem amb bones vibracions" va explicar, i com "un vertader Rasta no fa gens malament".

Açò va fer que Myton explicara que "la música és alguna cosa especial, una part espiritual de la nostra cultura", la qual cosa va permetre a Johnson afegir: " ser Rastafari no és una broma. Rasta és una manera de vida, no una barberia". Llavors Kenroy li va interrompre: "aquesta filosofia Rasta ix del cor...per al meu és alguna cosa molt seriosa...i el sentiment Rasta es troba per tot el món en aquests moments".

Llavors, McDonald de Wailing Soul va recordar les seues experiències de la infància a Trenchtown. Açò "va significar no poder trobar treball", obligant-nos a mi i als meus germans a ser més creatius. Així, la música "ens va mantenir allunyats de moltes coses...va ser l'única manera d'evadir-se". Al que va continuar una llarga llista dels alumnes de Trenchtown (entre els quals s'incloïen als Wailers, Joe Higgs i els Gaylads), on "es xopaven de "chalice" per a "connectar-los amb el creador".

Després de criticar de manera generalitzada les "desagradables" lletres de la música moderna, els convidats van procedir a explicar la complicada història dels 2 grups (incloent la tardana i conseqüent aparició de Burnett en l'escena del The Congos per cortesia de la influència de Lee Scratch Perry).

Com a indicador, Matthews i Fyffe van dirigir a l'audiència a través d'un alegre tour per l'evolució musical del reggae – abastant des del mento, calypso, ska etc. – mentre tornaven a insistir que "Rasta va estar ací tot el temps". Llavors, amb la finalitat de no oblidar-ho, est ultime ens va recordar que "Bob (Marley) va ser l'home que va difondre el reggae per tot el món". Myton llavors va expressar el punt de vista segons el qual la música "és la confirmació de la cultura Rasta...és la seua fita".

Havent interpretat el dialecte Jamaicà per a la seua audiència, Katz va tornar a parlar sobre l'àlbum llegendari "Heart of the Congos". Tots van recordar a Lee Perry, tal com Johnson va anotar: "enhorabona pel gran treball que va realitzar". Açò va incitar a destacar l'esdeveniment quan The Congos van dur a terme una benvinguda interpretació de "Fisherman". Sota la puntualització de Tosi, Johnson llavors va recordar que "vam nàixer amb Ossie...i la música reggae ve del fons (i el batec del cor), abans que Matthews avisara a l'audiència que "els tambors són alguna cosa seriosa", des dels cimarrones fins als esclaus morts: "encara pots escoltar els tambors, és Kumina".

Vinculat a la pel•lícula esmentada anteriorment, també li van preguntar als convidats sobre els seus records de la visita de 1966. Com a resposta Ffyffe va suggerir que va ser "la primera vegada en la qual la vida real arribe a Jamaica", mentre Matthews estava impressionat amb el fet que fins i tot el lleó de Selassie també va venir a la visita. Per a Burnett va ser la primera vegada que probo l'herba sagrada: "Jo estava just ací" (en l'aeroport per a l'arribada de Selassie) "milers i milers de persones...ningú va resultar ferit...estava plovent a cànters...i a l'arribada de l'avió tronaba i els Rastes podíem fumar on i quan ens vinguera en gana" durant la visita de La seua Majestat Imperial.

Abans del tancament, la University va oferir la projecció de la pel•lícula de Mónica Haim "Awake Zion" (60min, USA 2012), la qual serà estrenada enguany. La pel•lícula – que mostra als seus amics de The Congos – explora la connexió entre el Rastafarisme i el Judaisme. Haim, jueva americana, el llargmetratge de la qual va ser la seua tesi de postgrau. Ara mateix viu a Israel on ens assegura que en aquests moments hi ha una important escena reggae i Rasta, com es mostra en la pel•lícula.

Avui la University va ser beneïda pel patrocini dels mestres. Per açò, els nostres respectes i agraïments!

Gerry McMahon | Traduït per Hèktor Pérez